Com fer un resum: guia completa amb passos, tipus i exemples

Darrera actualització: 14 setembre 2025
  • Un bon resum condensa idees clau amb claredat, objectivitat i veu activa.
  • Tria el tipus (estudi, abstract, executiu) segons l'objectiu i l'audiència.
  • Procés eficaç: llegir, subratllar, extreure, estructurar, redactar i revisar al 25%.
  • Estil acadèmic: tercera persona, present, sense còpies literals i amb cites.

Guia per fer un resum

Fer un bon resum no és només escurçar; ca destil·lar allò essencial d'un text i reorganitzar-ho amb claredat per entendre, estudiar o comunicar millor. Amb una tècnica adequada podràs separar el que és important del que és accessori, escriure amb les teves pròpies paraules i deixar un material útil que t'estalviarà temps després.

A les següents línies trobaràs una guia completa amb definicions, tipus, passos, estructura, consells d'estil, exemples de diferents disciplines i trucs ràpids (inclòs com començar i com ajustar-te a 100 o 150-200 paraules). Tot adaptat a l'espanyol d'Espanya i amb un enfocament pràctic perquè l'apliquis avui mateix.

Què és un resum i per a què serveix?

Què és un resum

Un resum és un text breu que condensa les idees clau d'un contingut més extens (llibre, article, informe, discurs, etc.). S'ha de poder llegir i comprendre sense anar a l'original, perquè recull els conceptes centrals i deixa fora adorns, repeticions o dades menors.

Segons la Reial Acadèmia, és una exposició breu amb els principals components d'un assumpte. A la pràctica acadèmica es recomana que no superi al voltant del 25% de la longitud del text font, un bon criteri per no passar-te de rosca ni quedar-te curt.

Es redacta en tercera persona amb llenguatge objectiu i sense opinions personals. No es copien frases literals de l'original (tret de fórmules o nomenclatures tècniques que no admeten canvis), i es prioritza la veu activa per guanyar claredat.

Per què es fa servir? Per estudiar i repassar, oferir una vista prèvia d'un llibre o article, presentar el nucli d'un document professional a qui decideix si ho llegirà complet, avaluar competències lectores o, simplement, comunicar allò essencial d'un tema amb rapidesa.

Compte amb la confusió resum vs. síntesi. La síntesi pot incorporar interpretació o informació no present a l'original; el resum, en canvi, es manté fidel al que diu la font, tot i que de manera comprimida i ordenada.

Tipus de resum

No tots els resums compleixen la mateixa comesa. Convé triar el tipus adequat per a alinear la forma amb lobjectiu de el document.

  • Resum d'estudi: recull totes les idees principals d'un text i serveix per preparar exàmens, monografies, tesis, articles o presentacions. És pràctic i va al gra, ideal com a tècnica d'estudi.
  • Resum documental o abstract: es col·loca a l'inici d'articles científics. Pot ser indicatiu/descriptiu (breu, només esmenta idees principals) o informatiu (més complet: objectius, metodologia, resultats i conclusions). Orienta el lector de forma immediata.
  • Resum executiu: propi de negocis i finances. Presenta de manera ràpida els punts que interessen a inversors o directius, ressaltant dades clau per a la presa de decisions.
  • Resum bibliogràfic: breu descripció d'un llibre, obra o dissertació. S'utilitza amb fins divulgatius, a biblioteques o sistemes de classificació.
  • Recull de premsa: compila les notícies més rellevants dun període. Habitual en mitjans i butlletins per oferir un panorama àgil.
  • Resum de llibres: amb fins educatius, laborals o promocionals (sinopsi). Ajuda a identificar temes, estructura i aportacions de l'obra.
  • Resum de tesi: dóna una primera visió als avaluadors; destaca problemes, objectius, metodologia, troballes i aportacions.
  • Resum de treball (perfil professional): similar a un extracte del CV; en no més d'una pàgina concentra èxits, habilitats i experiència rellevant per a un lloc.
Et pot interessar:  Com col·laborar amb l'Agència Tributària com a professional o entitat

Com es fa un resum pas a pas

Perquè el teu resum sigui útil i consistent, segueix una seqüència de treball que evita salts i omissions:

  1. Reflexiona sobre el títol. Analitza quin tema central planteja i des de quin enfocament, perquè aquesta pista us ajudarà a detectar paraules clau i estructura.
  2. Llegeix el text original. Fes una lectura pausada per entendre bé el contingut. En aquesta fase busques captar la arquitectura general i distingir conceptes principals de detalls.
  3. Subratlla amb criteri. A la segona lectura, marca allò essencial. Un codi de colors ajuda: per exemple, vermell per a tema principal, groc per a paraules clau, verd per a definicions i blau per a dates o dades que has de retenir; considera també tècniques com el mètode Cornell per organitzar notes.
  4. Identifica la idea per paràgraf. Recorre cada paràgraf i anota la idea central en tres o quatre paraules. Aquesta extracció t'obliga a prioritzar el que és nuclear i t'estalvia divagacions en escriure.
  5. Estructura la informació. Amb aquestes idees, arma una escaleta: col·loca a dalt el més important ia baix el que és secundari. Aquest esquema et donarà ordre lògic i progressió.
  6. Redacta el resum. Escriu amb les teues paraules, en tercera persona, temps present i veu activa. Evita cites textuals, passatges en passat i subordinades innecessàries; millor frases clares i directes. No facis enumeracions llargues: engloba-les en categories. Pots recolzar-te a aplicacions per fer apunts per redactar i revisar esborranys.
  7. Revisa i ajusta la longitud. Comproveu que el text sigui informatiu, estigui ben organitzat i sigui original. Si supereu el 25% de l'original, retalla sense perdre contingut (reescriu, fusiona idees, elimina adorns).
  8. Posa títol i cita la font. Afegeix un títol clar i breu. Segons el context, indica autoria, editorial o enllaç. La traçabilitat és clau en entorns acadèmics i professionals.

Durant la redacció, prioritza la coherència i evita el “talla i pega”. La teva veu ha de ser un mediador fidel que trasllada allò important amb menys paraules i més claredat.

Parts essencials d'un bon resum

Encara que sigui breu, un bon resum manté una estructura reconeixible que facilita la lectura:

Títol

Que sigui curt, precís i transparent. L'ideal és que deixi clares la temàtica i la promesa de lectura amb el mínim de paraules. Evita títols ganduls o creativitats que ocultin el contingut.

Introducció

Primer paràgraf de 4-5 línies que ubica el tema i anticipa el que ve. Aquí hi ha una definició o l'enfocament principal, sense excedir-se. Ha d'orientar sense desvetllar-ho tot.

Desenvolupament

Reparteix les idees principals en paràgrafs breus (4-6 línies). Si el text és llarg, feu servir subtítols; cadascun no hauria d'abastar més de 3 o 4 paràgrafs, per mantenir ritme i claredat.

Conclusió

Últim paràgraf que articula les idees fonamentals que es desprenen del conjunt. És, per dir-ho així, un tancament breu i amb sentit, sense obrir fronts nous.

Et pot interessar:  Com treure el maquillatge de la roba

Citació de fonts

Indica les fonts. En àmbits acadèmics es fan servir estils com APA (molt habitual en educació i psicologia) o Vancouver (àrees de salut). Respecta l'estil demanat a la guia del teu centre o revista.

Com començar un resum (TFG/TFM i textos acadèmics)

Abans d'escriure el resum d'una feina, acabeu el document. Sembla obvi, però així t'assegures de conèixer totes les seccions i conclusions, la qual cosa és clau per seleccionar allò imprescindible.

El resum d'un TFG/TFM ha de reflectir en poques línies els objectius, la metodologia, els resultats i les conclusions principals. Fes servir terminologia normalitzada de la matèria: aquesta precisió ajuda que la comunitat identifiqui l'abast.

Pel que fa a l'extensió, l'habitual són 150-200 paraules (consulteu la guia de la vostra facultat). Concreta al màxim i elimina allò redundant; cada paraula ha de treballar.

Per a la primera frase pots recórrer a una estructura simple: Subjecte + Verb (en present, tercera persona) + Complement directe (substantiu) + Complement que allotgi la paraula clau (amb “en” si és circumstancial o “de” si és nucli). Exemple genèric: “L'estudi analitza l'impacte de X a Y”.

Estil: tercera persona, impersonal, present, veu activa. Res de superlatius gratuïts, vaguetats o ambigüitats. No copiïs frases literals, encara que siguis l'autor: reescriu amb concisió i precisió.

Recomanacions pràctiques i errors comuns

  • Ordre lògic: organitza del general al que és específic. Sense salts. Evita barrejar resultats amb metodologia abans de temps.
  • Veu activa i present: “L'informe mostra…” és més clar que “És mostrat per…”. Ganes claredat i redueixes paraules.
  • Frases simples: limita les subordinades. Si podeu dividir una oració llarga en dues breus, millor.
  • Sense enumeracions extenses: engloba en categories (“fruites” en comptes de “pomes, pinyes, maduixes…”).
  • Reescriptura eficient: substitueix relatives innecessàries. Per exemple, en comptes de “els cotxes que estan avariats”, digues “els cotxes avariats".

Si necessites un microformat, intenta la versió de 100 paraules: rellegeix l'original, extreu només 3-5 idees i exprimeix-les en oracions breus, mantenint coherència. Útil com recordatori ultraresumit. També pots recolzar-te en eines com ChatGPT per estudiar i obtenir esborranys de síntesi.

Resumir integrant diverses fonts

Quan el resum neix de diverses fonts, el procés demana ordre extra. Comença per estudiar cada text per separat i extreure'n les idees principals i secundàries.

Fes servir fulls separats (físics o digitals) amb el nom de cada font i bolca les idees per blocs; també pots organitzar les relacions mitjançant un mapa conceptual. després ordena-les per rellevància i detecta solapaments o contradiccions.

Redacta un text continu que integri aquestes idees en paràgrafs coherents i connectats. Evita cosir frases d'autors diferents: reformula i teixeix una veu única que respecti el sentit original.

Tanca amb referències clares si el context ho requereix. En treballs acadèmics, indica autors, títols i editorials o enllaços fiables.

Exemples breus per disciplina (estil abstract descriptiu)

Sociologia: dinàmica de la migració urbana

L'estudi examina del 2000 al 2020 la migració cap a ciutats en economies emergents, combinant dades demogràfiques, indicadors econòmics i anàlisi de polítiques. Mitjançant regressions i SIG identifica com a motors les oportunitats laborals, la formació i l'habitatge, i proposa pautes per a una planificació urbana sostenible.

Et pot interessar:  Com fer un organitzador gràfic?

Ciència política: confiança electoral en contextos postconflicte

Investigació mixta (enquestes i entrevistes) que avalua com la confiança en la integritat dels processos electorals incideix en la participació. Troba'n una correlació positiva, amb matisos segons demografia i accés a la informació, i suggereix mesures per enfortir institucions en zones postconflictes.

Economia: paper de la moneda digital al comerç

Anàlisi economètrica de dades comercials que estima lefecte de monedes digitals sobre leficiència transaccional. Els resultats apunten a reducció de costos i temps i discuteixen necessitats regulatòries i línies de recerca futures.

Psicologia: xarxes socials i autoestima adolescent

Estudi longitudinal a cinc anys que relaciona patrons dús de xarxes i autoestima. Identifica usos que afavoreixen o perjudiquen l'autopercepció i planteja recomanacions per a famílies, escola i salut mental per a un ús més sa.

Mini exercici aplicat: resumir un anunci d'agenda

Text base (tipus agenda universitària): anunci d'un curs sobre epilèpsia per a estudiants d'educació, amb data, hora, lloc, ponents (neurologia, infermeria i psicopedagogia), organitzat per una facultat en col·laboració amb una lliga especialitzada, i inscripció mitjançant enllaç.

Possible resum (dues frases): "La Facultat d'Educació organitza un curs sobre epilèpsia, maneig de crisi i suport a l'alumnat, amb especialistes en neurologia, infermeria i psicopedagogia. La sessió tindrà lloc a l'auditori el dia indicat i requereix inscripció prèvia a l'enllaç".

Eines i conceptes relacionats

Un quadre sinòptic i un esquema són aliats per veure una ullada jerarquies i interrelacions entre idees. La sinopsi, per part seva, comparteix l'afany de síntesi, però sol tenir un to més divulgatiu o editorial.

Si vols aprofundir en tècniques didàctiques per ensenyar a resumir o classificar, consulta manuals universitaris i guies acadèmiques. Un recurs útil: guia per elaborar resums que orienta la pràctica amb exemples i criteris de qualitat. Formar-te amb materials de referència accelera laprenentatge.

Checklist final abans de donar per bo el teu resum

  • Captura les idees essencials? Si traguessis un paràgraf, perdries alguna cosa important? Si no, potser sobra.
  • Està present i veu activa? Reescriu passives i passats llevat de necessitat tècnica.
  • Hi ha frases copiades? Substituïu-les per paràfrasis fidels i breus.
  • Compleix l?extensió objectiu? Ajusta el 25% (o 150-200 paraules si és abstract).
  • Cites i dades són verificables? Afegeix fonts i normalitza l'estil bibliogràfic.

Referències i lectures suggerides

Calvo Guillén, GC (2020). Materials didàctics per ensenyar a resumir i classificar en bibliotecologia. E-Ciències de la Informació, 10(1), 253-278. Enfocament didàctic útil per a docents.

Kaufman, AM, & Perelman, F. (1999). El resum a l'àmbit escolar. Lectura i vida, 20(4), 6-18. Clàssic sobre el paper del resum a l'ensenyament.

Un resum ben fet estalvia hores d'estudi, millora la comprensió i us obliga a pensar. Si tries el tipus adequat (estudi, abstract, executiu), segueixes els passos (lectura, subratllat, extracció, escaleta, redacció i revisió), cuides l'estil (tercera persona, present, veu activa) i respectes l'estructura amb cites i extensió, tindràs una eina potent per aprendre, comunicar i decidir millor.

Com fer un resum? Guia
Article relacionat:
Com fer un resum? Guia