- La UGR forma el seu personal investigador en comunicació científica, tractament de notícies i relació amb mitjans com ara ràdio i TV.
- La universitat combina cursos, política de cookies transparents i recursos web per donar suport a una divulgació responsable i accessible.
- Hi ha un ampli catàleg de llibres i guies divulgatives que abasten des de física i biologia fins a patrimoni, nutrició i cultura.
- El programa «T'ho explico» acosta investigacions diverses al públic general mitjançant vídeos breus i propers.
La divulgació científica a la Universitat de Granada s'ha convertit en una peça clau per connectar la ciutadania amb el coneixement que es genera dins de les facultats, laboratoris i grups de recerca. Lluny de limitar-se a publicar articles acadèmics, la UGR ha anat construint un ecosistema d'iniciatives, materials i formats perquè la ciència arribi a persones de totes les edats, amb diferents interessos i nivells de formació.
Alhora, la mateixa universitat s'ha vist obligada a adaptar-se als reptes de la comunicació contemporània: relació amb els mitjans, tractament de notícies científiques, ús de xarxes socials, producció de vídeos breus i formats audiovisuals per a ràdio i televisió. Tot això s'articula mitjançant cursos de formació, programes de divulgació, l'activitat de la Unitat de Cultura Científica i l'explotació d'un ampli catàleg d'obres i recursos de caràcter divulgatiu.
La formació en divulgació científica i comunicació universitària
Un dels pilars per millorar la projecció pública de la ciència és la formació específica del personal investigador en habilitats de comunicació. A la Universitat de Granada es desenvolupen cursos i mòduls pensats perquè doctorands, joves investigadors i professorat aprenguin a relacionar-se amb els mitjans, explicar el seu treball en un llenguatge comprensible i adaptar-se a diferents formats.
En aquests programes formatius es planteja, per exemple, com gestionar la situació en què hi ha més sol·licituds que places disponibles. En aquests casos, es recorre a criteris transparents com lordre dinscripció i la vinculació de lalumnat amb publicacions relacionades amb la seva tesi. D'aquesta manera es prioritza la participació dels qui poden aprofitar millor aquest tipus de formació per a la difusió dels resultats científics.
Una part fonamental d'aquests cursos consisteix en el anàlisi crítica de notícies científiques publicades a premsa, ràdio, televisió i mitjans digitals. S'estudia com es construeix el titular, quines dades se seleccionen o s'ometen, com s'expliquen els resultats i què errors d'interpretació són freqüents quan la investigació acadèmica es trasllada a formats periodístics.
També es treballa a fons el procés de transformar un article científic o paper en una nota de premsa. L'objectiu és ajudar els investigadors a identificar quina informació pot resultar realment interessant per a la ciutadania i què necessiten els periodistes per fer la feina: context clar, xifres rellevants, declaracions comprensibles i disponibilitat per resoldre dubtes.
Dins aquests cursos es duen a terme pràctiques reals de redacció on els assistents elaboren la seva pròpia nota de premsa a partir d'un article de recerca. Es corregeixen aspectes d'estil, es revisa l'ús de tecnicismes, s'ajusta la longitud del text i es debaten diferents enfocaments possibles per posar focus en els resultats, la metodologia o l'impacte social de l'estudi.
Mòdul 2: perdre la por a la ràdio i la televisió
El segon gran bloc formatiu se centra en com divulgar a ràdio i televisió, dos mitjans que encara intimiden molta gent del món acadèmic. El missatge de fons és clar: no cal tenir-los tanta por, sempre que es coneguin les regles bàsiques del joc i es treballi amb una mica de preparació.
El mòdul sol arrencar amb una presentació del dia a dia a les redaccions de ràdio i TV. S'explica com s'organitza la producció de continguts, quins temps s'utilitzen, quins són els criteris de selecció de temes i com influeixen l'actualitat informativa i l'agenda política o social en l'elecció de les peces de ciència.
Un dels missatges més insistents és que el periodista no és un adversari. Se subratlla la importància de la col·laboració: el periodista necessita fonts fiables, capaces d'explicar amb claredat temes complexos, i l'investigador necessita mediadors que acostin la feina al gran públic. D'aquesta simbiosi en sorgeixen peces més rigoroses i interessants per a l'audiència.
En aquestes sessions es compara la agenda informativa del dia amb les escaletes dels informatius de ràdio i televisió. Els assistents poden veure quines notícies entren finalment, quant de temps se'ls dedica, on es col·loquen a l'informatiu i quin tractament reben. Això ajuda a entendre perquè certs temes científics tenen més opcions d'aparèixer en un telenotícies que altres.
A més, s'organitza una ronda àmplia de preguntes obertes sobre el funcionament dels mitjans, on periodistes i comunicadors responen dubtes freqüents: quant dura realment una entrevista, per què es retalla tant el contingut, com es decideix el titular, què passa si alguna cosa s'ha explicat malament i com es pot sol·licitar una rectificació.
Un altre bloc tracta sobre les normes bàsiques per parlar davant d'un micròfon o una càmera. S'hi aborden aspectes com el ritme, l'entonació, la claredat del missatge, la conveniència d'utilitzar exemples quotidians, la importància d'evitar paràgrafs excessivament llargs i l'ús de metàfores senzilles per il·lustrar conceptes complexos sense caure en simplificacions enganyoses.
La part pràctica inclou la enregistrament d'entrevistes de ràdio a diversos dels assistents. Després, s'escolten aquestes entrevistes en grup, s'analitzen les respostes, es detecten punts forts i aspectes millorables, i es resolen dubtes sobre com millorar la naturalitat, reduir falques i ajustar el missatge al temps disponible.
Aquest enfocament vivencial, basat en exemples i exercicis reals, fa que els qui participen al mòdul surtin amb eines concretes per enfrontar-se als mitjans sense bloquejar-se i sense perdre el control sobre el contingut científic del discurs.
Política de cookies, privadesa i ús responsable de dades al web de la UGR
L'activitat de divulgació científica de la Universitat de Granada es recolza de manera intensa en els seus plataformes web i serveis en línia, cosa que obliga a explicar amb claredat com es gestionen les cookies i les dades de navegació dels usuaris. La institució disposa d'una política de cookies detallada que té com a finalitat informar de manera clara i precisa el visitant.
En termes generals, una galeta és un petit fragment de text que un lloc web envia al navegador i que permet recordar certs aspectes de la visita, com ara l'idioma seleccionat, les preferències de navegació o el contingut prèviament consultat. Sense aquestes eines, resultaria molt més difícil oferir una experiència fluida i personalitzada.
La UGR distingeix entre galetes pròpies i galetes de tercers, segons qui gestioni el domini des d'on s'envien i tracten les dades. També diferencia les galetes de sessió (que s'eliminen en tancar el navegador) de les galetes persistents (que romanen durant un període de temps determinat per recordar preferències o patrons d'ús).
En funció de la seva finalitat, la política institucional parla de cookies tècniques, de personalització, d'anàlisi i publicitàries, incloses les de publicitat comportamental. Cadascuna compleix una funció específica: permetre el funcionament del web, adaptar la interfície a lusuari, extreure estadístiques dús o mostrar continguts promocionals que puguin resultar dinterès.
Per a l'anàlisi de la navegació, la pàgina web de la Universitat de Granada utilitza el servei Google Analytics com a eina de mesura. Gràcies a aquest sistema s'obté informació agregada sobre el nombre d'usuaris, les pàgines més visitades, la freqüència i la durada de les visites, el tipus de navegador, el proveïdor d'accés, l'idioma, el dispositiu utilitzat o la ciutat associada a l'adreça IP.
Totes aquestes dades permeten millorar la usabilitat i l'estructura de la web, adaptant el portal a les necessitats reals dels qui el visiten. Tot i això, la UGR recalca que, per garantir l'anonimat, Google trunca l'adreça IP abans d'emmagatzemar-la, de manera que la informació no es faci servir per identificar personalment els usuaris que consulten els continguts.
La política de la institució aclareix que Google només pot cedir la informació recollida quan la llei ho exigeixi i que, segons les condicions del servei de Google Analytics, l'adreça IP no s'associarà a cap altra dada conservada per la companyia. D'aquesta manera es reforça la protecció de la privadesa.
A més, la web empra una galeta pròpia de tipus tècnic, coneguda com cookie_agreed, que serveix per gestionar el consentiment sobre l'ús de galetes. La seva finalitat és recordar quins usuaris han acceptat la política, evitant tornar a mostrar l'avís a la part inferior de la pàgina als que ja han expressat la seva acceptació.
La universitat informa igualment que és possible restringir, bloquejar o eliminar les cookies tant de la UGR com de qualsevol altre lloc, utilitzant la configuració del propi navegador. Cada navegador (Internet Explorer, Firefox, Chrome, Safari, etc.) té la seva pròpia secció d'ajuda on s'explica amb detall com fer aquests paràmetres.
Publicacions i llibres de divulgació vinculats a la Universitat de Granada
La Universitat de Granada també impulsa la divulgació científica a través de llibres, guies i obres de caràcter didàctic que aborden temes molt diversos: des de biologia i física fins a arqueologia, nutrició, patrimoni històric o pensament crític. Moltes publicacions estan pensades per a un públic ampli i combinen rigor científic amb un to accessible.
Entre els títols relacionats amb el món de les plantes destaca una obra dedicada a la simetria i la bellesa a les flors, que explica per què les angiospermes són el grup més evolucionat dins del regne vegetal i com arriben a representar al voltant del 95% de totes les espècies de plantes. Se'n descriuen les estructures, les estratègies reproductives i la relació entre forma, funció i pol·linització.
Un altre llibre s'endinsa en la relació entre llenguatge, ciència i realitat, mostrant com les coses ens porten a les paraules i les paraules, alhora, orienten la nostra percepció de les coses. S'analitza la llengua de la ciència, comparant-la amb altres llenguatges especialitzats, i reflexiona sobre el pes del vocabulari en la construcció del coneixement.
Des de la perspectiva de l'arqueologia i el patrimoni romà, una guia didàctica se centra en els forns romans del Campus de Cartoixa i al complex terrisser hispanoromà de la zona. Aquesta obra combina continguts històrics i activitats pràctiques per conèixer millor la producció ceràmica i el seu paper a la Granada d'època romana, convertint el campus en un autèntic laboratori a l'aire lliure.
En el terreny de la física, diverses publicacions exploren el concepte de entropia, energia i estructura de l'univers, així com noves idees sobre la vida des del punt de vista de la termodinàmica i la mecànica estadística. S‟introdueixen els principis fonamentals d‟aquestes disciplines perquè lectors no especialistes puguin entendre com es relacionen amb el fenomen de la vida i la seva organització.
La col·lecció també inclou propostes narratives, com un llibre d'animació que convida a fer una passejada arqueològica sota els nostres peus per la Florència romana, oferint una visió divulgativa de la Granada d'època imperial mitjançant històries accessibles i recursos gràfics pensats per a un públic jove.
A l'àrea de la salut i l'alimentació, una de les autores recurrents analitza les greixos intel·ligents i els àcids grassos omega 3 i 6 en el context de la nutrició personalitzada. Es posa el focus en la necessitat creixent d'informació científica fiable davant dels canvis a la dieta, els nous estils de vida i l'augment de patologies lligades a l'alimentació.
Un altre treball revisa el paper de cinc nutrients clau en la prevenció d'infeccions víriques, destacant el potencial terapèutic de certs flavonoides com a agents coadjuvants enfront de virus. Es revisa la literatura existent i es discuteixen possibles aplicacions en la millora de la resposta immunitària.
A la mateixa línia de salut i benestar, es presenta una obra dedicada a 20 plantes saludables per combatre l'estrès, que advoca per una volta al natural. S'analitzen els efectes de l'estrès en la nutrició, el son i l'equilibri general de l'organisme, i es descriuen espècies vegetals amb propietats útils per manejar situacions de tensió perllongada.
El patrimoni natural i botànic de la província també apareix en un estudi sobre plantes d'ús medicinal a Lanjarón, on s'explica com la concurrència de determinades condicions ambientals ha afavorit una gran diversitat d'espècies amb aplicacions terapèutiques. L´obra combina descripció científica i coneixement tradicional.
La col·lecció de divulgació incorpora també títols que reflexionen sobre cultura i pensament contemporani, connectant el saber científic amb la filosofia, l'arquitectura o la història urbana. En són exemples els llibres dedicats a la cultura del nostre temps, als records i espais del riu Beiro a la Porta d'Elvira, o al castell de Bibataubín, que reconstrueixen la memòria de la ciutat de Granada des de múltiples enfocaments.
Al camp de la física i les ciències cognitives, trobem obres com Els passos del temps, que explica de forma assequible la física relacionada amb la percepció ordinària del temps unidireccional, o La ment és crítica, que es pregunta què és la ment, com pot funcionar amb tanta eficàcia partint d'elements simples i quines analogies es poden establir amb conceptes físics.
També hi ha espai per analitzar les llums i ombres de grans figures científiques, amb un llibre que aborda els anomenats «pecats» de Newton i Einstein, no per desacreditar-los sinó per mostrar els seus errors, limitacions i decisions discutibles dins un procés científic sempre perfectible.
Amb un enfocament més aplicat, apareixen textos sobre ginecologia evolucionista i medicina evolutiva, que revisen la salut de la dona a la llum de la teoria de levolució de Darwin. Aquestes obres ressalten com la comprensió de la nostra història evolutiva ajuda a interpretar millor moltes patologies i etapes vitals específiques.
El patrimoni històric universitari també és protagonista en una publicació dedicada al Hospital Reial de Granada, on es narra com, a finals del segle XV, la paraula dels Reis tenia un caràcter sagrat que s'havia de traduir ràpidament en fets concrets. El llibre repassa la història de l'edifici i el significat polític i social.
Completen aquesta panoràmica títols que aborden l'extinció dels amfibis al segle XXI i el seu paper com a indicador de la fragilitat dels ecosistemes, així com Un físic al carrer, on a través de diàlegs entre personatges en una taverna s'expliquen problemes de física quotidiana amb un to proper i divulgatiu.
Programa «T'ho explico»: ciència en vídeos breus per al gran públic
Juntament amb els llibres i els cursos, la UGR impulsa projectes específics per apropar la seva investigació al públic general. Un dels més destacats és el programa «T'ho explico», coordinat per l'Oficina de Gestió de la Comunicació i la Unitat de Cultura Científica. El format és senzill però efectiu: vídeos curts en què investigadors i investigadores de la universitat compten el seu treball de manera amena.
En aquests vídeos, el personal investigador explica curiositats científiques o aspectes clau de les línies d'estudi, en un llenguatge pla i amb exemples propers. L'objectiu és trencar barreres i mostrar que darrere de cada grup de recerca hi ha persones capaces d'explicar històries interessants sobre problemes reals.
El programa està obert a la participació de qualsevol investigador de la Universitat de Granada. Per sumar-se al projecte, només cal posar-se en contacte amb el director de l'Oficina de Gestió de la Comunicació, Carlos Centeno, a través del correu electrònic institucional. A partir d'aquí es coordina l'enregistrament i la difusió de la peça.
Els temes abordats a «T'ho explico» són molt variats. Per exemple, una de les investigadores analitza el trilema de la sostenibilitat en el turisme de natura, explicant com equilibrar, alhora, la conservació de l'entorn, el benestar de les comunitats locals i la rendibilitat econòmica de les activitats turístiques.
Un altre dels vídeos se centra en mètodes per utilitzar energies renovables en la síntesi de productes químics, mostrant com la transició energètica també afecta els processos industrials i la manera de produir compostos d'alt valor afegit amb menor impacte ambiental.
Al camp de la nutrició, s'ofereix una explicació clara sobre per què convé evitar els aliments ultraprocessats, analitzant-ne la composició, el paper de sucres afegits, greixos de baixa qualitat i additius, i els seus efectes a llarg termini sobre la salut.
També s'aborda la importància de l'exercici físic per a la salut òssia, mostrant com l'activitat regular contribueix a mantenir la densitat mineral òssia ia reduir el risc de fractures, especialment en determinades etapes de la vida com la menopausa o la vellesa.
En l'àmbit de la neurociència, alguns vídeos expliquen com responen les neurones a estímuls químics, quins circuits estan implicats o quines tècniques es fan servir per registrar aquestes respostes, mentre que altres se centren en els mecanismes cerebrals de la memòria i en com es formen, consoliden i recuperen els records.
La diversitat temàtica és una de les grans fortaleses del programa. Apareixen continguts sobre veu popular i cantautors, desmuntatge de mites al voltant de la violència de gènere, explicació del concepte de microcredencials i el seu paper en la formació universitària, o descripció de línies de recerca a l'àmbit agroalimentari.
El patrimoni cultural té buit amb vídeos dedicats al llegat arquitectònic a Melilla ia la restauració sostenible del patrimoni, on es discuteix com conservar edificis i obres artístiques sense perdre de vista els criteris de sostenibilitat mediambiental i social.
Altres continguts tracten sobre l'impacte social de la investigació i els mecanismes pels quals el coneixement generat a la universitat reverteix a la societat, des de la transferència tecnològica fins a les polítiques públiques informades per evidència científica.
Al terreny de la història i l'arqueologia, s'expliquen usos i gestió de l'aigua en espais comercials i artesanals romansmentre que en ciències de l'esport es parla de les neurociències de l'exercici físic i de com el moviment afecta la funció cerebral.
Durant l'embaràs, el paper del estrès matern s'analitza en un altre vídeo, que detalla els possibles efectes sobre la salut de la mare i del fetus, així com les estratègies per mitigar-lo. A l'educació, s'introdueix el concepte de neuroeducació i la seva contribució a millorar els processos d'aprenentatge.
També s'exploren àmbits com els usos formals de la llengua oral, la riquesa del patrimoni de la Universitat de Granada, el paper de l'enginyeria en la lluita contra el canvi climàtic, la relació entre videojocs i investigació en enginyeria informàtica o el desenvolupament d'un iogurt funcional a base de llet de cabra i probiòtics humans.
La creativitat i les humanitats apareixen en vídeos sobre arts plàstiques amb fils i teles, el fenomen de la deshumanització i el prejudici en la seva forma més extrema, la reivindicació del paper de les dones rurals al segle XX o l'ús de la intel·ligència artificial com a eina per expressar sensibilitats i realitats socials.
Finalment, s'aborden temes de gènere i cultura, com ara l'ostracisme de les dones en productes culturals per a infància i adolescència, posant sobre la taula fins a quin punt la representació desigual influeix en la construcció de referents i expectatives entre els més joves.
Tot aquest conjunt de peces audiovisuals mostra que la Universitat de Granada no només investiga, sinó que fa un esforç constant per explicar a la societat què està fent i per què importa, utilitzant formats breus, directes i adaptats als hàbits de consum dinformació actuals.
En conjunt, els cursos de comunicació científica, la política responsable d'ús de dades, l'ampli catàleg d'obres divulgatives i programes com T'ho explico dibuixen una universitat que assumeix la divulgació científica com una responsabilitat central, apropant la ciència a la ciutadania a través de múltiples canals i disciplines, des de la física i la biologia fins a l'arqueologia, la nutrició, el patrimoni i les ciències socials.
