- Les infraestructures de recerca i les tecnològiques europees són la base de l'ecosistema d'R+D, impulsades per programes com Horitzó Europa i la nova Estratègia Europea.
- Aquestes infraestructures comprenen des de supercomputació, ciència de materials o biomedicina fins a logística portuària, contribuint a l'ODS 9 i al desenvolupament socioeconòmic regional.
- Les ICTS, amb exemples destacats a Barcelona, actuen com a motors dinnovació, atracció de talent i creació dempreses dalt valor afegit.
- La coordinació del finançament, la millora de la governança i l'accés equitatiu són clau per garantir la sostenibilitat, la resiliència i la competitivitat tecnològica d'Europa.
La investigació en infraestructures empresarials i científiques ha esdevingut una peça clau perquè Europa mantingui la seva competitivitat, impulsi la innovació i generi ocupació de qualitat. Parlem de tot aquest entramat de laboratoris capdavanters, centres de dades, xarxes logístiques, ports, superordinadors o sales blanques que, encara que moltes vegades no es veu, sosté l'avenç tecnològic i econòmic del continent.
Quan es parla d'infraestructures de recerca i tecnològiques no només ens referim a grans instal·lacions científiques, sinó també a ecosistemes complets que connecten universitats, empreses, administracions públiques i talent internacional. Des de l'estratègia europea Horizonte Europa fins als plans locals com les ICTS de Barcelona o les iniciatives logístiques als ports espanyols, s'està dibuixant un mapa molt sofisticat que persegueix un objectiu clar: transformar el coneixement en desenvolupament sostenible, oportunitats de negoci i benestar social.
Horitzó Europa i l'impuls a les infraestructures de recerca
En el marc d'Horizonte Europa, el Programa d'infraestructures de recerca té com a objectiu crear un ecosistema europeu totalment integrat, amb infraestructures científiques i tecnològiques de primer nivell, obertes i accessibles a tota la comunitat investigadora. La idea és que qualsevol persona que faci recerca a Europa pugui aprofitar aquestes instal·lacions per portar els seus projectes al nivell següent i accelerar la innovació.
Dins aquest paraigua s'inclouen tant les Infraestructures de recerca clàssiques com el Núvol Europeu de Ciència Oberta (EOSC) i un conjunt d'infraestructures tecnològiques que permeten treballar amb volums de dades enormes. Aquest caràcter intensiu en dades és essencial per a la ciència multidisciplinària actual, especialment en camps com la biomedicina, el canvi climàtic o la intel·ligència artificial.
Aquestes infraestructures estan dissenyades també per apuntar directament a les grans prioritats de la Unió Europea: transició ecològica, digitalització, millora de la salut pública i reducció de desigualtats territorials. Horitzó Europa introdueix una orientació molt més alineada amb les polítiques comunitàries, recolzant noves infraestructures que responguin a necessitats emergents en aquests àmbits.
Un altre element central del programa és el suport a les polítiques de Ciència Oberta i al lideratge tecnològic europeu. En facilitar l'accés a dades, eines i serveis avançats, es promou un model científic més col·laboratiu i transparent que alhora reforça l'autonomia estratègica de la UE en sectors tecnològics clau.
A més, les infraestructures de recerca es conceben com a motors de desenvolupament socioeconòmic local i regional. Integrades en pols de coneixement, parcs científics o hubs d'innovació, contribueixen a la creació d'ocupació qualificada, atrauen inversió i donen suport a l'aplicació de les Estratègies d'especialització intel·ligent (S3), alineant les prioritats regionals amb l'agenda europea.
El paper del Fòrum ESFRI i la planificació estratègica europea
El Fòrum Estratègic Europeu sobre Infraestructures de Recerca (ESFRI) és una de les peces que explica millor com s'organitza aquest entramat d'instal·lacions científiques a Europa. La seva eina principal és el full de ruta ESFRI, un document que identifica les necessitats de noves infraestructures, defineix prioritats i marca l'estratègia per al disseny, la construcció i l'operació.
Gràcies a aquesta planificació, es busca evitar la duplicació desforços entre països, maximitzar les sinergies i assegurar que les inversions públiques tinguin un impacte real a llarg termini. Això inclou tant grans instal·lacions paneuropees com xarxes distribuïdes d'infraestructures especialitzades, que funcionen de manera coordinada a diferents Estats membres.
Al setembre de 2025, la Comissió Europea va fer un pas més en aprovar una nova Estratègia Europea a llarg termini sobre Infraestructures de Recerca i Tecnologia. Aquesta estratègia assumeix que aquestes infraestructures són la columna vertebral del sistema de R+D i innovació a Europa, abastant des de mega laboratoris i centres de dades fins a línies pilot industrials i bancs de proves per a noves tecnologies.
La nova visió europea planteja un enfocament integral amb diverses prioritats clares: reforçar l'ecosistema mitjançant noves capacitats crítiques, mobilitzar inversions coordinades, aprofitar al màxim la digitalització i la IA dins de les infraestructures i millorar l'accessibilitat per a investigadors, empreses innovadores i especialment startups i pimes.
A més, aquesta Estratègia està connectada amb altres iniciatives emblemàtiques, com ara la futura Estratègia d'IA a Ciència, la Llei Europea d'Innovació i la normativa que desenvolupa l'Espai Europeu de Recerca. Tot això per tal de construir un panorama integrat i sostenible d'infraestructures que afavoreixi l'excel·lència científica i la competitivitat industrial.
Accés, talent i governança a les infraestructures europees
Un dels reptes fonamentals que afronta Europa és com facilitar un accés real i equitatiu a aquestes infraestructures. L'estratègia europea proposa simplificar els mecanismes d'accés perquè científics, innovadors i empreses emergents puguin utilitzar-les sense barreres excessives, ja siguin a grans capitals oa regions menys afavorides.
Aquesta obertura va de la mà de polítiques actives per atraure i desenvolupar talent dins de les infraestructures: des d'equips de gestió especialitzats fins a personal tècnic altament qualificat i líders científics de referència. Comptar amb infraestructures de classe mundial és, de fet, un argument potent perquè investigadors i innovadors decideixin desenvolupar la seva carrera a Europa.
Un altre eix clau és la millora de la governança. Les infraestructures solen finançar-se amb recursos procedents de diferents nivells -regional, nacional i europeu-, cosa que pot donar lloc a models de finançament fragmentats i poc sostenibles. La nova Estratègia planteja reforçar els marcs de governança per alinear prioritats, donar estabilitat financera a llarg termini i optimitzar el retorn de la inversió pública.
També es presta molta atenció a la dimensió internacional ia la resiliència. La UE vol enfortir el seu paper en diplomàcia científica, reforçar la seva autonomia en dades de recerca crítiques i protegir les infraestructures davant de riscos globals, ja siguin geopolítics, energètics o associats a les cadenes de subministrament.
En aquest context, la Comissió Europea ha subratllat que el seu objectiu és que científics, investigadors i empreses -incloses startups i scaleups- puguin accedir amb facilitat a instal·lacions capdavanteres i serveis personalitzats per desenvolupar i provar els seus productes i serveis, reduint el temps que triga una innovació a arribar al mercat.
ODS 9: infraestructures, indústria i innovació per a un desenvolupament sostenible
L'agenda internacional de desenvolupament sostenible, articulada als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), dóna un protagonisme especial al ODS 9: Indústria, Innovació i Infraestructura. Aquest objectiu parteix duna idea molt senzilla però potent: sense infraestructures bàsiques de qualitat, és impossible construir societats pròsperes i sostenibles.
Aspectes que solem donar per fets, com l'accés a electricitat, una adequada gestió energètica urbana, aigua potable, carreteres transitables, connexions marítimes i aèries o internet, són determinants per al benestar de la població i per al desenvolupament econòmic. A mesura que la població mundial creix, cal ampliar i renovar aquestes infraestructures amb criteris de sostenibilitat, procurant no deixar ningú enrere i reduint l'impacte ambiental.
Per respondre a aquesta demanda, és imprescindible promoure noves indústries capaces de generar aquests serveis, crear ocupació i apostar per tecnologies menys contaminants. La innovació, la investigació aplicada i la transferència de coneixement tenen un paper fonamental en aquesta transformació industrial.
A Espanya, l'Estratègia de Ciència, Tecnologia i Innovació 2021-2027 recull aquest esperit en marcar-se l'objectiu de duplicar la inversió pública i privada en R+D+i per assolir la mitjana europea el 2027. Partint d'un 1,24% del PIB el 2018, es pretén arribar al 2,12%, cosa que exigeix un esforç coordinat entre administracions, teixit empresarial i sistema científic.
Aquest augment de la inversió no és un fi en si mateix: cerca consolidar un teixit productiu més robust, capaç de generar valor afegit i ocupació qualificada, recolzat en infraestructures de recerca i innovació modernes i ben connectades amb les necessitats reals de la societat i de les empreses.
Infraestructures logístiques i portuàries: competitivitat i connectivitat
Quan parlem d'infraestructures empresarials, la logística apareix com una de les baules centrals. A Espanya, la Comissió de Logística i Ports té com a finalitat reforçar la xarxa de ports de mercaderies i millorar la capacitat logística del país, un aspecte clau per a la competitivitat de les exportacions i per a l'economia en conjunt.
Aquesta Comissió es concep com un fòrum de reflexió estratègica sobre els grans desafiaments del sector logístic portuari, però també com un espai des del qual proposar mesures concretes a curt termini que impulsin la modernització de la xarxa portuària i la seva integració amb altres modes de transport.
L'objectiu últim és consolidar Espanya com plataforma logística fonamental del sud d'Europa, aprofitant la seva posició geogràfica i les seves connexions marítimes per esdevenir node clau dels fluxos comercials internacionals, especialment en un context de cadenes de subministrament globals en transformació.
Al seu informe “Mesures per a l'impuls de la competitivitat del sistema portuari espanyol”, elaborat en línia amb el nou Marc Estratègic, la Comissió planteja 41 accions agrupades en cinc grans àmbits: millora de la governança, optimització de la gestió de Llocs de Control Fronterers, reforç de la intermodalitat, acceleració de la digitalització i aposta per la formació especialitzada.
Tot aquest esforç apunta a una mateixa finalitat: construir un sistema logístic i portuari més eficient, innovador i sostenible, plenament integrat amb les cadenes de transport terrestre i digital, capaç de donar servei a sectors tan diversos com la indústria manufacturera, l'agroalimentació o el comerç electrònic.
ICTS: infraestructures científiques singulars com a motor urbà
En l'àmbit cientificotecnològic, les Infraestructures Científiques i Tecnològiques Singulars (ICTS) constitueixen un dels pilars més potents per a la investigació d'alt nivell. Es tracta d'instal·lacions úniques o de prestacions excepcionals, ubicades a centres de recerca i parcs científics, que presten serveis avançats tant a grups acadèmics com a empreses.
Aquestes ICTS no només faciliten l'accés a equipament capdavanter, sinó que afavoreixen la transferència de tecnologia i la innovació empresarial. La seva presència a una ciutat o regió sol actuar com a imant per al talent internacional, per a projectes europeus i per a inversions en sectors d'alta tecnologia.
En el context europeu, marcat per la necessitat de sostenir un model econòmic basat en el coneixement, les ICTS són autèntics acceleradors de competitivitat. Permeten abordar reptes científics complexos en àrees com la biotecnologia, les energies renovables o la supercomputació, situant Europa en posicions de lideratge mundial.
Barcelona n'és un exemple clar de com aquestes infraestructures poden transformar un territori. La ciutat s'ha consolidat com pol destacat de recerca i innovació gràcies a la presència d'ICTS i centres d'excel·lència com el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), integrat al Centre de Regulació Genòmica (CRG), o Barcelona Supercomputing Center (BSC), seu de la Xarxa Espanyola de Supercomputació.
Aquestes institucions ofereixen serveis altament especialitzats i generen sinergies amb universitats, start-ups i empreses consolidades, multiplicant l'impacte de la investigació en camps com la salut, el medi ambient o la intel·ligència artificial. D'aquesta manera contribueixen tant al progrés científic com al desenvolupament de nous negocis tecnològics.
Planificació 2024-2027 i futur de les ICTS a Barcelona
El Pla Estratègic de Recerca i Innovació 2024-2027 preveu un important esforç inversor per reforçar les infraestructures científiques de Barcelona. Això inclou l'ampliació i la modernització de serveis, així com la incorporació de tecnologies d'avantguarda per respondre a les demandes creixents de la comunitat investigadora i del teixit empresarial.
Entre les prioritats hi ha la millora de laboratoris d'alta tecnologia, instal·lacions de dades i entorns crítics, essencials per treballar amb grans volums d'informació, fer assaigs complexos o desenvolupar solucions basades en IA, simulació avançada o computació quàntica.
La ciutat també es planteja engegar mecanismes d'assignació de recursos que facilitin noves inversions, tant públiques com privades, per tal de donar continuïtat i estabilitat a les infraestructures existents i possibilitar la creació de noves capacitats en àrees emergents.
En paral·lel, Barcelona vol reforçar el seu lideratge en sectors estratègics com el disseny de xips, la intel·ligència artificial i les tecnologies quàntiques, mitjançant la creació de centres especialitzats que fomentin la col·laboració estreta entre universitats, empreses joves i corporacions consolidades.
Es contemplen projectes innovadors com la instal·lació d'ordinadors quàntics i xarxes de comunicació quàntica, que posicionarien la ciutat com a referent europeu en tecnologies quàntiques i ciberseguretat. Aquests tipus d'infraestructures obren la porta a noves aplicacions industrials i científiques d'alt impacte.
Salut, ciències de la vida i projecció internacional
En l'àmbit de la salut, Barcelona ja és un actor destacat a assaigs clínics i teràpies avançades, amb un ecosistema molt actiu d'hospitals, centres de recerca i empreses biotecnològiques. L'objectiu dels propers anys és ampliar aquestes capacitats per consolidar encara més aquest lideratge.
Part de lesforç se centrarà en àrees com la salut digital i les malalties rares, on la combinació d'infraestructures biomèdiques d'alt nivell, plataformes de dades clíniques i eines d'anàlisi avançada pot generar solucions molt disruptives.
El compromís institucional amb aquestes infraestructures es reflecteix en una inversió continuada orientada a consolidar Barcelona com a hub global dinnovació científica i tecnològica. Aquest compromís també fomenta la col·laboració entre administracions, universitats, centres de recerca i sector privat.
Les ICTS no només tenen impacte local o nacional, sinó que impulsen la internacionalització de la investigació, facilitant la participació en grans projectes europeus i col·laboracions globals. D'aquesta manera, la ciutat es connecta amb les xarxes científiques principals del món i augmenta la seva capacitat d'atreure talent.
Tot plegat, l'aposta de Barcelona pels seus ICTS i per noves infraestructures tecnològiques cerca generar desenvolupament econòmic sostenible i ocupació en sectors d'alt valor afegit, reforçant alhora la posició de la ciutat al mapa internacional de la ciència i la innovació.
Les 9 ICTS de Barcelona: un mapa de capacitats avançades
Les ICTS de Barcelona són molt més que edificis o equips cars: són autèntics motors de desenvolupament tecnològic, econòmic i social. Estan incloses al mapa de centres de recerca i ICTS de l'Ajuntament, i cadascuna ofereix serveis molt especialitzats que cobreixen des de la genòmica fins a l'enginyeria marítima.
La Infraestructura de Tecnologies Òmiques (OMICSTECH), ubicada al Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG), és essencial per al desenvolupament de tecnologies capdavanteres en genòmica i transcriptòmica. Les seves eines permeten analitzar el genoma humà i altres espècies, amb aplicacions en medicina personalitzada, diagnòstic de malalties o estudi de la biodiversitat.
La Xarxa Espanyola de Supercomputació (RES) al Barcelona Supercomputing Center aporta capacitat de càlcul d'avantguarda per a projectes en canvi climàtic, bioinformàtica o intel·ligència artificial. Aquesta infraestructura contribueix a consolidar Barcelona com un centre de referència en supercomputació i anàlisi massiva de dades.
El Sincrotró ALBA, situat al Parc de l'Alba, genera llum de sincrotró d'alta brillantor, utilitzada per estudiar la matèria a escales molt petites. Les seves aplicacions comprenen l'anàlisi de nous materials, la biologia molecular o el desenvolupament de fàrmacs, amb un impacte directe tant a la ciència bàsica com a la indústria.
La Unitat de Microscòpia Electrònica Aplicada a Materials (UMEAP) de la Universitat de Barcelona, integrada als Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB), ofereix eines avançades per caracteritzar materials a escala atòmica. És clau per a investigacions en nanotecnologia, emmagatzematge denergia o medicina, impulsant innovacions en múltiples sectors.
En l'àmbit de l'enginyeria marítima i oceànica, el iCIEM al Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC agrupa instal·lacions com el CIEM, CIEMITO, LaBassa i el Pont del Petroli. Formen part de la infraestructura distribuïda MARHIS i permeten estudiar el comportament de l'onatge, dissenyar estructures marítimes més sostenibles i analitzar l'impacte del canvi climàtic sobre els ecosistemes aquàtics i les zones costaneres.
El Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear de Barcelona (LRB), al Parc Científic de Barcelona i integrat també als CCiTUB, disposa d'equipament avançat per a l'anàlisi estructural de molècules. Els seus serveis són fonamentals en el desenvolupament de nous medicaments, materials funcionals i solucions que incideixen en la salut i la sostenibilitat.
La Sala Blanca Integrada de Micro i Nanofabricació de l'IMB-CNM (CSIC) és una instal·lació crítica per fabricar dispositius micro i nanomètrics. Amb aplicacions en electrònica, fotònica i biomedicina, situa Barcelona com a actor rellevant en el disseny i la producció de components d'última generació.
La Flota Oceanogràfica Espanyola (FLOTA) a l'Institut de Ciències del Mar, ubicada al Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA), permet estudiar els ecosistemes marins i l'impacte del canvi climàtic als oceans. Aquesta infraestructura és essencial per a la conservació marina, la gestió sostenible de recursos pesquers i la protecció del medi ambient.
Finalment, el Laboratori d'Alta Seguretat Biològica del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA), a la Universitat Autònoma de Barcelona, està especialitzat en agents patògens d'alt risc. La seva tasca és clau pel control de malalties infeccioses, la seguretat alimentària i la protecció de la salut tant animal com humana.
Ciència de materials i instrumentació avançada
La ciència de materials és un altre camp on les infraestructures de recerca són imprescindibles. El seu objectiu últim és investigar, sintetitzar i desenvolupar noves substàncies amb propietats específiques per a aplicacions concretes en enginyeria, computació, biotecnologia i molts altres àmbits.
Per aconseguir-ho, cal instrumentació capaç d'apropar-se cada cop més a la estructura fonamental de la matèria. Per això el mapa d'ICTS inclogui instal·lacions d'última generació com a laboratoris de microscòpia electrònica avançada, fonts de llum sincrotró, centres de micro i nanofabricació, làsers ultracurts ultraintensos i complexos acceleradors de partícules.
Aquestes infraestructures permeten estudiar materials a escales atòmica i subatòmica, analitzar-ne les propietats amb una precisió extraordinària i dissenyar noves combinacions i estructures amb funcionalitats a mida. L'impacte d'aquests avenços es veu en camps com l'electrònica flexible, les bateries de nova generació, els biomaterials o els recobriments intel·ligents.
Sense aquest tipus d'equipament, gran part de la investigació de frontera en ciència de materials seria simplement inviable, cosa que demostra fins a quin punt les infraestructures científiques són un factor crític per a la competitivitat tecnològica dEuropa i per al sorgiment de noves indústries basades en el coneixement.
Necessitat duna estratègia europea coordinada
Tot i la seva importància, moltes infraestructures europees continuen operant de forma relativament aïllada, cosa que genera ineficiències i dificulta l'accés dels investigadors i les empreses serveis que, en teoria, haurien d'estar més integrats. A això se sumen les disparitats regionals, que amplien la bretxa d'innovació entre territoris amb més densitat d'infraestructures i els menys desenvolupats en aquest àmbit.
L'estratègia europea sobre infraestructures de recerca i tecnologia respon precisament a aquesta situació, promovent-ne una major integració i col·laboració transfronterera. L'objectiu és que una empresa petita o un grup de recerca a qualsevol regió es puguin beneficiar d'instal·lacions capdavanteres situades a un altre país, a través d'esquemes d'accés oberts i ben finançats.
El problema del finançament és un altre front delicat. En dependre de múltiples fonts, molts projectes pateixen de manca d'estabilitat financera a llarg termini. La coordinació entre la UE, els Estats membres i les regions és essencial per garantir que les infraestructures es puguin renovar, actualitzar i continuar sent competitives davant d'altres pols científics globals.
Finalment, les incerteses globals -crisis energètiques, tensions en cadenes de subministrament, riscos de seguretat- posen en relleu la necessitat de reforçar la autonomia estratègica i la resiliència de la Unió Europea. Les infraestructures de recerca i tecnologia són palanques fonamentals per desenvolupar solucions pròpies i reduir dependències externes a sectors crítics.
Mirant el conjunt, la investigació en infraestructures empresarials, científiques i tecnològiques configura un entramat complex però tremendament potent, on convergeixen estratègies europees, polítiques nacionals, iniciatives locals i projectes empresarials. Quan totes aquestes peces encaixen -des d'un sincrotró fins a un port logístic, des d'una sala blanca de microxips fins a un laboratori d'alta seguretat biològica- es genera un efecte d'arrossegament que impulsa la ciència, la innovació i l'economia, reforçant alhora la cohesió territorial i el desenvolupament sostenible.
