- La LOMLOE prioritza equitat, inclusió, sostenibilitat i competència digital amb currículum competencial i avaluació continuada.
- Reordena Infantil, Primària (tres cicles), ESO (4t orientador) i Batxillerat (nova modalitat general i accés únic a universitat).
- Enforteix FP (bàsica, mitjana, superior i especialització), reconeixement de competències i ensenyaments artístics amb títols equivalents a Grau.
- Reforça participació, admissió sense segregació, gratuïtat real, escola rural, formació docent i inspecció amb avaluacions sense rànquings.
La LOMLOE és la darrera gran reforma del sistema educatiu espanyol i, com tota llei orgànica, reordena des dels fins de l'educació fins a l'avaluació, l'admissió i l'organització de centres. Més que un simple canvi de matèries o exàmens, pretén actualitzar el sistema als reptes socials, digitals i d'equitat que avui són sobre la taula.
Si sou docent, opositor/ao formeu part d'un equip directiu, convé tenir-la clara de principi a fi. A continuació trobareu una guia completa, en llenguatge pla, que condensa el contingut legal, les novetats clau per etapes i com impacta en currículum, titulacions i govern dels centres , incloent referències al seu desplegament normatiu posterior.
Què és la LOMLOE i per què s'aprova
La Llei Orgànica 3/2020 modifica la LOE del 2006 i deixa enrere la LOMCE del 2013 . El seu preàmbul arrenca recordant que l'educació és el mitjà essencial per al desenvolupament de la persona i la cohesió social , i assumeix els diagnòstics europeus i de la UNESCO per a la dècada 2020/2030.
Amb aquesta brúixola, la llei situa cinc enfocaments transversals: drets de la infància, igualtat de gènere i coeducació, inclusió amb personalització de l'aprenentatge, sostenibilitat/ciutadania mundial i una atenció decidida al canvi digital (tant d'alumnat com de professorat) i la societat del coneixement . Tots persegueixen reforçar l'equitat i la capacitat inclusiva del sistema.
La reforma cerca, a més, recompondre equilibris trencats per la LOMCE (per exemple, en la participació i el paper dels òrgans col·legiats). Desapareixen les revàlides de final d'etapa, es recupera un disseny curricular competencial i es consolida l'avaluació continuada, formativa i integradora . També es reequilibra la distribució competencial Estat–CC. AA. al currículum: ensenyaments mínims estatals del 50% en territoris amb llengua cooficial i del 60% en els altres.
El propòsit final és doble: millorar resultats reduint abandó i fracàs escolar i estabilitzar el sistema com a política d'Estat . En aquest marc, la llei incorpora ODS 4 (educació de qualitat), memòria democràtica, educació per a la pau i drets humans, així com educació per a la salut i la mobilitat activa.
Canvis estructurals: currículum, avaluació del sistema i digitalització
La LOMLOE redefineix el currículum com a conjunt d‟objectius, competències, continguts, mètodes i criteris d‟avaluació (i resultats d‟aprenentatge en FP). El currículum ha de servir a una educació inclusiva, competencial i sense barreres, i es revisarà periòdicament per adaptar-se a avenços del coneixement i noves exigències . Es crea al Ministeri una unitat per actualitzar els ensenyaments mínims, cooperant amb les comunitats autònomes.
S'estableix la base per a currículums mixtos amb altres sistemes educatius (conduents a títols respectius) i es reforcen els programes de cooperació territorial per a equitat, cohesió i valorització del plurilingüisme i la diversitat cultural.
En matèria d'avaluació del sistema, hi ha diverses peces clau: avaluacions de diagnòstic internes a 4t de Primària i 2n d'ESO; avaluacions mostrals i plurianuals en els darrers cursos de Primària i ESO ; i un sistema estatal d'indicadors que incorpora la dimensió d'equitat (sempre desagregat per sexe). Els resultats no es podran fer servir per classificar centres ni fer públiques valoracions individuals de lalumnat.
La llei ordena un impuls decidit a la cultura digital: entorns virtuals daprenentatge interoperables i accessibles, marcs de competència digital docent i garantia daccés a recursos digitals per a tot lalumnat . Es demana als centres una estratègia digital ia les AAPP mesures contra riscos d‟ús inadequat de TIC (amb especial atenció a la violència en xarxa i estereotips de gènere).
Juntament amb això, s'incorporen compromisos de memòria democràtica (amb enfocament de gènere i atenció a l'Holocaust i lluites per drets), educació per al desenvolupament sostenible i un Pla de Contingència per mantenir l'activitat educativa en emergències, amb mesures curriculars i organitzatives i focus a tancar bretxes digitals.
Etapes educatives: Infantil, Primària, ESO i Batxillerat
Educació Infantil (0–6) . L'etapa manté els dos cicles amb identitat educativa, cooperant estretament amb les famílies i tenint en compte compensar desigualtats d'origen. Se subratlla el respecte a la cultura de la infància, la detecció precoç i l'atenció primerenca , amb continguts de socialització, gestió emocional, hàbits saludables, iniciacions primerenques (no exigibles per a Primària) i mètodes basats en joc i experiències positives en ambients d'afecte i de confiança.
Es regula que el segon cicle és gratuït , amb oferta suficient entre xarxa pública i concerts; i s'impulsa, progressivament, l'oferta pública del primer cicle (0–3) amb plans a mitjà termini, garantint requisits i supervisió. La coordinació amb primària ha d'assegurar transicions positives, amb informe del tutor/a en finalitzar l'etapa.
Educació Primària . Tornen els tres cicles de dos cursos i s'organitza a àrees que poden adoptar organització per àmbits. S'incorpora a algun curs del tercer cicle Educació en Valors Cívics i Ètics (DD. HH., Constitució, desenvolupament sostenible, justícia fiscal, igualtat i respecte a la diversitat). La religió és oferta obligatòria, d'elecció voluntària. La lectura diària , la competència digital, la creativitat i projectes significatius tenen presència a totes les àrees.
L'avaluació és contínua i global, centrada en criteris i competències ; la repetició només de manera excepcional i, com a màxim, una vegada a tota l'etapa, amb pla individual de reforç. A 4t es realitza una avaluació de diagnòstic amb caràcter informatiu i orientador per a centres, alumnat i famílies, i les administracions promouen plans de millora.
Educació Secundària Obligatòria . L´ESO reforça l´aprenentatge competencial, significatiu, autònom i reflexiu en totes les matèries, amb possibilitats d´integració per àmbits i una oferta d´optatives que inclou Cultura Clàssica, segona llengua estrangera i una matèria per al desenvolupament de la competència digital (garantitzada la seva oferta). A 4t curs, de caràcter orientador , l'alumnat tria tres matèries d'un conjunt estatal, amb agrupacions que orienten cap a batxillerat i FP.
Tot l'alumnat cursarà a l'etapa Educació en Valors Cívics i Ètics . Es recuperen els Programes de diversificació curricular des de 3r per als que ho necessitin, amb metodologia específica i orientats a la titulació. La promoció es decideix col·legiadament per l'equip docent, amb repetició limitada (una vegada per curs, màxim dos a l'ensenyament obligatori, amb una possible permanència addicional excepcional en 4t). A 2n es realitza una avaluació de diagnòstic.
L' FP Bàsica s'organitza per àmbits (comunicació i ciències socials, ciències aplicades i professional), amb tutoria, orientació i acompanyament socioeducatiu reforçats i cooperació amb agents de l'entorn. Qui superi un cicle de grau bàsic obté títol d'ESO i de Tècnic Bàsic ; qui no ho completi rep certificació acadèmica amb efectes dacreditació parcial acumulable.
Qui assoleix les competències de l'etapa titula a l'ESO , amb accés a Batxillerat o FP de grau mitjà; qui no titula rep una certificació oficial i un consell orientador individualitzat.
Batxillerat . Les modalitats són Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials, Arts i General . El Batxillerat sorganitza amb matèries comunes, de modalitat i optatives; el Govern regula estructura i nombre mínim, i es pot fer en tres cursos en règim ordinari quan hi hagi circumstàncies personals. L'avaluació és continuada i diferenciada per matèries; es promociona de 1r a 2n amb fins a dos pendents i es preveu, excepcionalment, titulació amb una matèria no superada si s'acrediten els objectius i les competències del títol.
Per accedir a la universitat cal una prova única daccés (a més de lexpedient), amb característiques bàsiques estatals, organitzada per AAPP i universitats, amb mesures daccessibilitat i no discriminació.
Formació Professional i ensenyaments de règim especial
La FP al sistema educatiu abasta grau bàsic, mitjà i superior , i cursos d'especialització , tots amb organització modular i pràctiques en centres de treball (exempció per experiència acreditada). Els títols fan referència al Catàleg Nacional de Qualificacions i s'ajusten al Sistema Nacional de Qualificacions, amb mecanismes d'actualització àgil d'aspectes bàsics del currículum.
Accés: Grau Bàsic des de 15 anys (complits l'any), després de 3r d'ESO (excepcionalment 2n) i proposta de l'equip docent; Grau Mitjà amb títol d'ESO, curs específic o prova; Grau Superior amb Batxiller, Tècnic de grau mitjà, curs específic, prova o títols superiors/universitaris. Es preveuen proves d'accés adaptades al perfil professional quan escaigui, i cursos preparatoris amb efectes d'exempció parcial.
L'avaluació es realitza per mòduls (per àmbits en grau bàsic), i la superació del cicle dóna dret als títols de tècnic/tècnic superior , amb accés a nivells superiors (inclosa universitat mitjançant procediments d'admissió i convalidacions). S'impulsa la FP dual i programes específics per a persones adultes sense qualificació, a més d'un sistema estable per al reconeixement i l'acreditació de competències professionals adquirides per experiència laboral o vies no formals.
Ensenyaments artístics i esportius: els estudis superiors de Música, Dansa, Art Dramàtic, Conservació i Restauració, Arts Plàstiques i Disseny i Disseny condueixen a títols equivalents a Grau universitari . Es regulen accessos, proves específiques, convalidacions i actualització de currículums. A l'àmbit artístic professional, qui finalitzi ensenyaments professionals de Música o Dansa pot obtenir el títol de Batxiller modalitat Arts superant les matèries comunes.
Equitat, admissió de lalumnat i xarxa de centres
La LOMLOE dedica un títol específic a l'equitat, amb mesures d' atenció a la diversitat, compensació educativa i lluita contra la segregació . S'ordena una proporció equilibrada d'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu (NEAE) entre centres sostinguts amb fons públics, amb recursos personals i materials i, si escau, ajustaments de ràtio.
En admissió, es garanteixen dignitat i no discriminació , i es fixen criteris prioritaris (germans al centre, proximitat, renda per càpita) i complementaris (família nombrosa, monoparental, part múltiple, discapacitat, víctima de violència de gènere o terrorisme, treball de progenitor al centre). Es constitueixen comissions de garanties per supervisar processos i equilibrar lescolarització dalumnat vulnerable.
Es protegeixen les garanties de gratuïtat : queda prohibit cobrar per ensenyaments gratuïts, imposar aportacions a fundacions o associar serveis obligatoris que suposin pagaments familiars. Les activitats complementàries estables no poden formar part de lhorari escolar i les administracions han de dotar recursos perquè la situació socioeconòmica no sigui barrera.
La programació de places ha d'assegurar l'existència d' oferta pública suficient a totes les zones i perseguir la cohesió social. Es prioritzen concerts per a graus bàsics de FP a centres concertats que els imparteixin i atenguin necessitats, experiències d'interès i escolarització de proximitat.
En l'àmbit rural, les AAPP garanteixen lloc escolar gratuït a Primària al municipi o zona , transport, menjador i internat quan escaigui, i fomenten l'oferta postobligatòria vinculada a l'entorn, l'ajust raonable d'optativitat i la dotació de recursos humans i digitals.
Es reforça la participació amb un Consell Escolar amb competències restablertes (aprovació de projectes i PGA, admissió, convivència, seguiment de resultats, plans de millora i iniciatives digualtat) i un equip directiu seleccionat per comissió al centre (amb representació docent i de Consell Escolar), amb formació específica obligatòria i possibilitat de renovació després davaluació positiva.
La llei impulsa centres com a espais sostenibles i oberts a l'entorn , promou camins escolars segurs, mobilitat activa i mesures de benestar i protecció (inclosa la figura de la persona coordinadora de benestar) i actuacions davant d'assetjament, ciberassetjament, violència sexual i de gènere.
Professorat, formació, inspecció i avaluació
Per impartir ESO, Batxillerat i FP cal títol de Grau universitari i formació pedagògica de postgrau (art. 100). El cos de Professors Tècnics de FP passa a estar a extingir , contemplant-se la integració al cos de Secundària per als que reuneixin requisits. Les AAPP poden incorporar professorat especialista del sector productiu amb règim laboral.
La formació permanent ha d'abastar actualització científica i didàctica, coordinació, tutoria, inclusió i atenció a la diversitat; inclou formació específica en igualtat, prevenció de violència de gènere, assetjament i maltractaments a la infància , així com competència digital i llengües estrangeres. Es preveu que la valoració de l'exercici docent es consideri preferent en concursos de trasllats i desenvolupament professional.
La Inspecció educativa reforça funcions de supervisió pedagògica i organitzativa, orientació a equips directius, avaluació del sistema i garantia de drets, amb principis dactuació de respecte a drets fonamentals, professionalitat, imparcialitat, eficiència i transparència. L'Estat manté l' Alta Inspecció per verificar el compliment de competències i de normes bàsiques.
Calendari d'implantació i desenvolupament normatiu
La llei va entrar en vigor als 20 dies de la seva publicació al BOE (30/12/2020). S'aplicaren immediatament els canvis en participació i competències de Consell Escolar, Claustre i direcció; autonomia de centres; selecció de la direcció; i admissió de lalumnat. A l'inici del curs següent es van implantar les modificacions en avaluació i promoció d'etapes, condicions de titulació a ESO, Batxillerat i FP Bàsica, i accés als ensenyaments.
El desplegament curricular es va esglaonar: Primària (1r, 3r i 5è un curs; 2n, 4t i 6è al següent), ESO (1r i 3r un curs; 2n i 4t al següent) i Batxillerat (1r un curs, 2n al següent). Les avaluacions de diagnòstic van començar als cursos en què es van implantar 4t de Primària i 2n d'ESO; i la nova ordenació d'accés a la universitat es va activar amb la implantació de 2n de Batxillerat.
Per concretar els mínims curriculars, l'Estat va aprovar els Reials decrets d'ensenyaments mínims: RD 157/2022 (Educació Primària), RD 217/2022 (ESO) i RD 243/2022 (Batxillerat) . L'assignatura de Valors Cívics i Ètics, l'avaluació competencial, la transversalitat de la competència digital i els projectes significatius vertebren aquests currículums base.
En paral·lel, la LOMLOE traça línies en altres fronts: llengua castellana i cooficials (domini ple i equivalent en finalitzar la bàsica); ajudes i préstec de llibres ; promoció de lactivitat física i alimentació saludable; educació vial i mobilitat segura; i procediments dacreditació de competències per facilitar la progressió acadèmica i laboral.
Per al dia a dia docent i les oposicions, aquest marc es tradueix en programacions didàctiques centrades en competències, DUA (Disseny Universal per a l'Aprenentatge), avaluació contínua amb instruments variats, coeducació i integració de la competència digital , a més de la necessària alineació amb els criteris i descriptors operatius fixats a la normativa autonòmica de desenvolupament.
La LOMLOE no és només una llista de canvis; reformula el perquè (fins), el què (currículum), el com (metodologies i avaluació), qui (participació i professió docent) i l'on (organització i xarxa de centres) , amb un fort accent en equitat, inclusió, sostenibilitat i digitalització, i amb eines d'avaluació del sistema que eviten rànquings i aposten.
