Revistes clau per investigar en educació virtual i tecnologia educativa

Darrera actualització: 31 gener 2026
  • Les revistes d‟educació virtual analitzades presenten alts estàndards de qualitat, amb indicadors d‟impacte rellevants, presència a JCR i Scopus, i en alguns casos Segell FECYT renovat.
  • Publicacions com RED, EduTicInnova i EducaT focalitzen el seu contingut en educació a distància, innovació didàctica i tecnologies aplicades, amb una atenció especial a l'àmbit universitari i de parla hispana.
  • Les taxes d‟acceptació molt baixes i la indexació en bases de dades acadèmiques demostren la competitivitat d‟aquestes revistes i el seu paper central en la difusió d‟investigacions sobre ensenyament en entorns virtuals.
  • El conjunt de revistes descrites ofereix un ecosistema sòlid per a investigadors i docents interessats en pensament computacional, recursos digitals, competències digitals i transformació pedagògica a l'era digital.

revista educació virtual

L' educació virtual ia distància ha esdevingut un dels camps més dinàmics de l'educació superior i la formació contínua. En els darrers anys, les revistes especialitzades en aquest àmbit han guanyat un pes enorme com a espais per difondre investigacions, innovacions metodològiques i experiències d'aula intervingudes per la tecnologia. Si et mous al món acadèmic o simplement t'interessa entendre cap a on va l'ensenyament en línia, conèixer bé aquestes publicacions és gairebé obligat.

Dins aquest ecosistema destaquen diverses revistes científiques centrades en educació virtual que no només publiquen treballs de qualitat, sinó que també compten amb indicadors d'impacte rellevants, processos de revisió exigents i presència a bases de dades de prestigi com JCR, Scopus o Google Scholar. A continuació, es presenta una panoràmica detallada d'algunes d'aquestes revistes, els objectius, l'abast temàtic i les dades de qualitat principals, tot això explicat amb un llenguatge proper però sense perdre el rigor acadèmic.

Indicadors de qualitat i posicionament a revistes d'educació virtual

A l'àmbit de l' avaluació de revistes científiques d'educació , un dels segells més reconeguts en el context espanyol és el Segell FECYT (Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia). Aquest distintiu, que es renova de forma periòdica, certifica que una revista compleix estàndards de qualitat editorial, rigor en la revisió per parells i bones pràctiques de gestió científica. En aquest cas, s'indica que el Segell FECYT ha estat renovat el desembre de 2025 , cosa que aporta una garantia addicional a autors i lectors sobre la solidesa del projecte editorial.

A més del segell nacional, els indicadors d'impacte internacionals tenen un paper clau per valorar la rellevància d'una revista en el camp de l'educació virtual . Al Journal Citation Reports (JCR), les revistes de l'àrea es classifiquen dins de la categoria Education & Educational Research, on se'ls assigna, entre altres paràmetres, l'Impact Factor (IF) i el Journal Citation Indicator (JCI). Per a l'any 2023 es destaca un Factor d'Impacte aproximat d'1,9 i un Factor d'Impacte sense autocites proper a 1,7 , xifres que situen la publicació en una franja competitiva dins l'àrea de l'educació. A això s'hi afegeix un JCI al voltant de 0,84 , indicador normalitzat que permet comparar el rendiment de la revista respecte a la mitjana de la seva categoria.

Paral·lelament a JCR, la base de dades Scopus (Elsevier) ofereix l'indicador CiteScore, que també serveix per mesurar l'impacte i la visibilitat de les revistes. S'especifica que la revista es troba indexada en àrees com Educació, Enginyeria (miscel·lània), Computació (miscel·lània) i Computació (aplicacions) , cosa que reflecteix el seu caràcter clarament interdisciplinari: no només s'ocupa de pedagogia, sinó també de la dimensió tecnològica, el disseny de sistemes i el desenvolupament d'aplicacions educatives.

Dins Scopus, un dels elements que més miren els investigadors és la classificació per quartils (Q1, Q2, Q3, Q4) . S'indica que la revista se situa al primer quartil (Q1) al CiteScore 2023 per a l'àrea d'Educació , cosa que significa que està entre el 25% de revistes més ben posicionades a la seva categoria. Aquesta ubicació a Q1 és especialment rellevant a l'hora de seleccionar on enviar un article, ja que moltes convocatòries de projectes, acreditacions i avaluacions de professorat tenen molt en compte aquest tipus de rànquings.

Si afinem més la lupa, apareix també la menció a SJR de SCImago , un altre rànquing basat en dades de Scopus que classifica les publicacions segons el seu prestigi i citació. Tot i que no es facilita la posició concreta, el fet que es faci referència expressa al seu lloc a l'SJR suggereix que la revista compta amb una presència consolidada al mapa internacional de la tecnologia educativa , l'educació a distància i la recerca en innovació docent.

Et pot interessar:  Seguretat en línia per a estudiants: guia pràctica i completa

revista sobre educació en línia

Rigor editorial: taxes d'acceptació i procés de selecció

Un aspecte clau per valorar l' exigència i el prestigi d'una revista científica és la taxa d'acceptació de manuscrits. Com més baix és aquest percentatge, més competitiu resulta publicar a la revista, ja que implica que només una petita part dels treballs enviats supera el procés de revisió per parells. En les dades aportades s'observa una tendència clara cap a una selectivitat més gran en els últims anys.

Per al' any 2023 , la revista va rebre 169 enviaments , dels quals se'n van acceptar 23 i se'n van rebutjar 151 . Això suposa una taxa d'acceptació del 8% i, per tant, una taxa de rebuig del 92%. És a dir, només una mica menys d'un de cada deu articles presentats aconsegueix finalment publicar-se, fet que parla d'un filtre molt rigorós tant a nivell metodològic com de rellevància temàtica i originalitat.

El 2022 la selectivitat ja era alta, encara que una mica menys intensa, amb una taxa d'acceptació propera al 9,95% . Aquest any es van aprovar 18 articles d'un total de 181 propostes rebudes, cosa que reflecteix una demanda important per part de la comunitat científica interessada a publicar a l'àmbit de l'educació virtual i la tecnologia educativa.

Si retrocedim una mica més en el temps, la taxa d'acceptació el 2021 rondava el 27,27% , amb 48 articles acceptats de 176 presentats. El 2020 , el percentatge de treballs aprovats es va situar al voltant del 24,76% , amb 26 articles acceptats davant de 105 manuscrits enviats. Aquestes dades mostren una evolució cap a una competitivitat més gran , probablement associada a l'increment de la visibilitat internacional de la revista ia l'augment del volum d'enviaments.

En termes pràctics, aquestes xifres donen una idea força realista del que pot esperar un autor que es plantegi enviar la seva feina: un procés molt selectiu, amb avaluacions detallades i una clara aposta per les investigacions amb alt nivell de qualitat, solidesa en el disseny i aportacions significatives al camp de l'educació en línia ia distància.

RED - Revista d'Educació a Distància: focus en aprenentatge en línia i tecnologia

Dins de les publicacions especialitzades, RED - Revista d'Educació a Distància destaca com una de les revistes científiques de referència a l'estudi de l'aprenentatge en línia, l'educació intervinguda per tecnologies digitals i l'anomenada enginyeria de l'aprenentatge. Aquesta darrera se centra en el disseny sistemàtic dentorns, recursos i experiències formatives que aprofitin les possibilitats de les TIC per millorar lensenyament.

RED s'ha consolidat com una de les revistes internacionals més esmentades en temes com ara educació a distància, educació virtual i pensament computacional aplicat a l'àmbit educatiu. Això significa que molts treballs posteriors, tant articles com tesis doctorals o informes tècnics, prenen com a referència els estudis publicats a la revista, cosa que reforça el seu paper com a vehicle de difusió del coneixement en aquest camp.

L' objectiu general de RED és facilitar l'intercanvi d'informació i les experiències basades en investigacions empíriques sobre l'ensenyament i l'aprenentatge recolzades en xarxes i modalitats d'educació a distància. El públic principal són docents, directius, investigadors i professionals de la formació interessats en lús de tecnologies digitals per a la docència, amb una atenció especial als treballs desenvolupats en contextos de parla hispana i, especialment, en làmbit universitari.

Més específicament, la revista es planteja diverses fites complementàries. D'una banda, cerca difondre resultats de recerca sobre ensenyament i aprenentatge en entorns virtuals, disseny instruccional, assegurament de la qualitat en sistemes de formació en xarxa i processos de formació del professorat universitari amb noves metodologies i recursos digitals. Això inclou des d'estudis de cas sobre plataformes concretes fins a anàlisi de models pedagògics per a cursos en línia, MOOC, blended learning o microcredencials.

D'altra banda, RED pretén donar visibilitat a la producció de materials formatius elaborats i utilitzats en programes de formació impulsats per institucions universitàries concretes, com ara l'Institut de Formació del Professorat de la Universitat de Múrcia o el Màster i Doctorat en Informàtica Multidisciplinar de la Universitat d'Alcalá. Aquests materials inclouen recursos multimèdia, activitats interactives, guies didàctiques, objectes daprenentatge i altres propostes dissenyades per a lensenyament en línia.

A més, la revista actua com un fòrum per a la reflexió i l'intercanvi d'experiències sobre l'ús de xarxes i entorns virtuals a la docència universitària, així com sobre els canvis que tot això implica en metodologies, rols docents, avaluació i organització acadèmica. En aquest sentit, no es limita a publicar estudis quantitatius clàssics, sinó que també obre espai a treballs de tall qualitatiu, anàlisi de bones pràctiques i propostes innovadores que ajudin a repensar leducació superior en clau digital.

Et pot interessar:  Ús de Big Data en el disseny curricular: de la dada a la pràctica

EduTicInnova: noves tecnologies aplicades a l'educació

Una altra revista destacada al panorama de l' educació virtual en espanyol és EduTicInnova, una publicació electrònica impulsada per la Universitat de Sant Martí de Porres (USMP Virtual). Aquesta iniciativa neix com a resposta a la necessitat de comptar amb un espai específic per a la recerca científica en noves tecnologies aplicades a l'educació , amb un èmfasi especial en propostes que analitzin l'impacte i les possibilitats de la virtualitat en l'ensenyament.

EduTicInnova s'identifica amb l' ISSN 2955-8220 en la versió en línia i està concebuda com un canal per publicar articles científics d'investigacions descriptives, explicatives i exploratòries que incorporin una perspectiva d'anàlisi clara sobre l'educació virtual. Això inclou, per exemple, estudis de satisfacció de l'alumnat en entorns LMS, investigacions sobre analítiques d'aprenentatge, avaluació d'eines digitals innovadores o exploració d'estratègies de tutoria en línia.

El propòsit principal d'aquesta revista és promoure i difondre producció acadèmica centrada en el camp de l'educació virtual, permetent que docents, investigadors i professionals comparteixin troballes, metodologies i propostes de millora aplicables a diferents nivells educatius. D'aquesta manera, EduTicInnova aspira a esdevenir un punt de trobada on es connectin teoria i pràctica a l'ús de tecnologies educatives.

Pel que fa a la seva visibilitat, s'indica que els continguts de la revista estan inclosos a Google Scholar ia la base de dades BASE (Bielefeld Academic Search Engine) , cosa que facilita la recuperació dels seus articles per part de la comunitat acadèmica internacional. Aquesta indexació, encara que no és tan exigent com la de grans bases de dades com Scopus o Web of Science, sí que suposa un primer pas important en la difusió de les investigacions i en la construcció d'una trajectòria d'impacte.

EducaT: educació virtual, innovació i tecnologies

La revista EducaT: Educació virtual, Innovació i Tecnologies s'emmarca a l'Escola de Ciències de l'Educació de la Universitat Nacional Oberta ia Distància (UNAD). El seu focus principal és la socialització i la producció de coneixement en l'àmbit de l'educació virtual i l'educació a distància, un terreny on aquesta institució compta amb una llarga experiència.

EducaT cerca fomentar l' intercanvi i la col·laboració entre parells tant a nivell nacional com internacional, servint de pont entre docents, investigadors, estudiants de postgrau i altres professionals interessats en la innovació educativa intervinguda per tecnologies digitals. La revista dóna cabuda a contribucions que aborden l¿educació des de perspectives com la innovació pedagògica, el disseny d¿entorns virtuals d¿aprenentatge, les pedagogies intervingudes per TIC il¿educació inclusiva en contextos digitals.

Els temes que sol acollir la revista s'articulen al voltant de tres grans eixos: Educació, Innovació i Tecnologies . Sota aquest paraigua es publiquen investigacions sobre disseny de cursos en línia, experiències amb aules virtuals, avaluació de l'aprenentatge en formats híbrids, integració de recursos multimèdia, accessibilitat digital, formació docent per a la virtualitat i desenvolupament de competències digitals en estudiants.

L'audiència a què s'adreça EducaT és àmplia: investigadors que treballen línies de tecnologia educativa , professorat universitari i d'educació no universitària, estudiants de màster i doctorat, així com persones interessades en les noves tendències, metodologies emergents i eines tecnològiques aplicades a l'educació virtual. Un dels objectius explícits és impulsar la creació d' espais acadèmics, aliances estratègiques i diàlegs internacionals al voltant d'aquestes temàtiques, tot reforçant la cooperació cientificoacadèmica entre diferents països i contextos.

Revistes d'educació i tecnologia: exemple d'Edutec

A més de les publicacions centrades estrictament en educació virtual ia distància, hi ha altres revistes que, encara que tenen un enfocament més ampli en tecnologia educativa , dediquen bona part dels seus números a qüestions vinculades amb la virtualitat, els recursos digitals i la innovació metodològica. Un exemple significatiu és Edutec. Revista Electrònica de Tecnologia Educativa , que sol organitzar seccions temàtiques sobre assumptes dactualitat en aquest camp.

Al número 94 d'Edutec s'inclou una secció temàtica especial titulada «Inclusió de materials didàctics digitals en contextos educatius formals, no formals i informals». Aquesta secció està coordinada per Mercedes Romero Rodrigo (Universitat de València), Maria Cristina Sánchez Martínez (Universitat de Vigo) i Anabel Bethencourt Aguilar (Universitat de La Laguna), i reuneix tretze contribucions que aborden el disseny, la implementació i l'avaluació de materials didàctics digitals en diferents etapes i modalitats educatives.

Els articles que formen part d'aquesta secció especial exploren qüestions com la competència digital docent , el grau en què el professorat se sent preparat per integrar recursos digitals a la seva pràctica diària, així com l'accessibilitat i la inclusió en l'ús d'aquests materials. També s'analitzen aspectes com la representació de gènere als recursos digitals, amb l'objectiu de detectar possibles biaixos i promoure una educació més equitativa, i es presenten experiències amb metodologies innovadores basades en tecnologies emergents.

Et pot interessar:  El futur de les aules híbrides: què canvia i com aprofitar-ho

Aquestes investigacions es desenvolupen en contextos molt variats, des d'Educació Infantil, Primària i Secundària fins a entorns no formals i informals d'aprenentatge, com ara projectes comunitaris, ofertes de formació contínua o iniciatives d'autoaprenentatge recolzades a la xarxa. En conjunt, s'ofereix a la comunitat acadèmica un conjunt de models i evidències que poden servir de guia per impulsar pràctiques pedagògiques transformadores a l'era digital.

La secció general del mateix número inclou a més deu articles que reflecteixen la diversitat de línies de recerca actuals en tecnologia educativa: ús de tecnologies digitals en la investigació doctoral , competència digital en la formació inicial del professorat, anàlisi d'eines de diagnòstic com SELFIE, marcs d'avaluació basats en la Taxonomia de Bloom per a entorns en línia, estudis sobre autoregulació en l'ús de smartphones, preferència Intel·ligència Artificial generativa en la producció escrita i en les creences docents . Tot i que no totes aquestes temàtiques se centren exclusivament en educació virtual, sí que s'hi entrellacen en estar fortament vinculades a l'ús d'entorns digitals.

Dades editorials i abast internacional: un altre exemple de revista en educació virtual

A l'àmbit llatinoamericà també sobresurt una altra revista centrada en educació virtual, innovació i tecnologies , que compta amb dades editorials ben definides i una presència creixent. Aquesta publicació disposa d' e-ISSN 2745-2107 per a la seva versió electrònica i d' ISSN imprès 2745-2115 , senyal que combina formats digitals i en paper, encara que la seva difusió principal es produeix en línia.

La revista té com a editora Luisa María Sanabria i s'indica que va iniciar la seva trajectòria el 2020 , tal com figura al registre ROAD (Directory of Open Access Scholarly Resources). La seva periodicitat és semestral , cosa que significa que sol publicar dos números a l'any, una cadència habitual a moltes revistes acadèmiques de l'àmbit educatiu que prefereixen apostar per una selecció acurada d'articles en lloc d'una producció molt alta de volums.

Aquesta revista té la seva seu a Colòmbia i publica fonamentalment en espanyol , cosa que la situa com un referent interessant per a autors hispanoparlants que desenvolupen els seus treballs sobre educació virtual, innovació didàctica i ús de tecnologies en contextos llatinoamericans. Alhora, aquesta elecció d'idioma permet apropar la recerca a un públic més ampli de docents i estudiants que potser no es mouen amb facilitat en anglès, però que busquen literatura científica actualitzada.

Pel que fa a la identificació dels articles i la seva traçabilitat, la revista utilitza DOI (Digital Object Identifier) , amb un enllaç arrel del tipus http://doi.org/10.22490/issn.2745-2115 . L'ús de DOI és fonamental per assegurar que cada publicació es pugui citar de manera estable, localitzar-se amb facilitat i ser comptabilitzada correctament a les diferents mètriques d'impacte i citació.

Des del punt de vista temàtic, aquesta revista coincideix en bona mesura amb EducaT i altres publicacions properes en centrar la seva atenció en l' educació virtual, la innovació pedagògica i les tecnologies aplicades . El seu objectiu no és només acollir investigació empírica, sinó també fomentar el debat acadèmic, l'actualització docent i el desenvolupament de xarxes de col·laboració al voltant del potencial de les TIC per transformar l'ensenyament i l'aprenentatge.

Tot plegat, les revistes descrites aquí (RED, EduTicInnova, EducaT, Edutec i la publicació colombiana assenyalada) dibuixen un panorama en què l' educació virtual i la tecnologia educativa compten amb canals sòlids per difondre investigacions, compartir experiències i generar comunitat. Les dades d'impacte, l'exigència en els processos de selecció i les línies temàtiques mostren que no es tracta d'iniciatives aïllades, sinó de projectes editorials amb vocació de continuïtat i presència internacional. Per a qualsevol persona que vulgui aprofundir en lestudi de leducació online, des de lenginyeria de laprenentatge fins a la inclusió digital, aquestes revistes constitueixen un punt de referència fonamental.